En aquests dies estem assistint a l'enèsim escàndol de la cooperació valenciana, que en els últims anys s'ha guanyat a pols un lloc d'honor entre les més lamentables de tot l'estat per diferents motius.
Fins al moment han estat detinguts tant càrrecs intermedis de la Generalitat com a directius de les ONGD involucrades. És temps doncs deixar actuar a la justícia, però no només. I si la fiscalia va manifestar que no hi havia indicis per imputar a aforats, amb tot respecte haig de dir que políticament no em caben dubtes sobre el fons de l'assumpte i sobre el nom i els cognoms del seu responsable: Rafael Blasco Castany.
El que tenim sobre la taula és una suposada xarxa de corrupció sistemàtica muntada ad hoc. Una mecànica de derivació sistemàtica de recursos de Ajuda Oficial al Desenvolupament en benefici de determinats interessos i persones.
Els damnificats són molts i diversos: les poblacions del Sud a els qui no va arribar l'ajuda, cadascuna de nosaltres com a contribuents i, fins i tot, moltes ONGD valencianes realment honestes i solvents, organitzades en la Coordinadora Valenciana d’ONGD, que van veure com les seves propostes i projectes eren desestimats per suposades manques tècniques. Totes elles mereixen i estan esperant una resposta, una disculpa, que la seva paraula sigui escoltada i tinguda en compte.
En conseqüència, esperem que el problema acabi sent l'oportunitat per revisar en profunditat una cooperació, la valenciana, que lamentablement ha estat convertida pels seus responsables i gestors en la riota del sector i en una xafogor per a les persones que la fan possible amb el seu esforç quotidià. La cooperació internacional de la Generalitat requereix un profund examen que avaluï, auditi i rendeixi comptes davant la ciutadania. Un debat en el fòrum públic, més enllà del cas que ens ocupa, tan independent i respectuós del procés judicial com a crític, rigorós i participatiu.
El treball ha de ser ara per tal d'assegurar que l’ajuda oficial al desenvolupament retorna a un marc ètic i cívic del que mai va haver d'haver sortit. Reclamem una ràpida renovació de càrrecs que asseguri la gestió quotidiana dels projectes en curs, així com l'inici d'una nova etapa de diàleg, col•laboració i transparència.
Sé que el moment és complicat, molt complicat. No obstant això, la crisi no pot implicar una reculada radical i definitiva de l'exercici del deure ciutadà de solidaritat. No hauria de, perquè això sí ens fa realment més pobres, més miserables, pitjors. Sense fraternitat, la igualtat queda ferida de mort i la llibertat engendra les majors injustícies. Necessitem doncs una altra pedagogia. La solidaritat és com els recursos naturals no renovables: s'ha de preservar i lliurar-la millorada als joves. El futur està a les nostres mans.
Marina Albiol Guzman
Diputada d'Esquerra Unida a Les Corts
