Passades les eleccions generals del 20N, el sistema ha funcionat perfectament, un triomfant Rajoy substituirà com era previsible a un amortitzat Zapatero en la presidència del govern. I és que la plutocràcia que governa els mercats i als estats sap, com diuen els francesos, que a vegades cal canviar algunes coses perquè tot romanga igual. Les formacions minoritàries com Izquierda Unida, continuen sent terriblement infrarrepresentades en aquest escandalós repartiment d'escons en què s'ha convertit la democràcia en l'estat espanyol.
Izquierda Unida ha obtingut uns grans resultats, 11 diputats, inclòs un per València, representaran i defensaran al Congrés dels Diputats a “aquells que no tenen res a perdre excepte les seues cadenes”, parafrasejant un conegut llibre. Molta gent d'esquerres desencantada pel cinisme del PSOE ha decidit recolzar-nos per primera vegada, demostrant que no hi ha opció més útil que aquella defensa els seus ideals tots els dies i no els redueixen simplement a pura retòrica electoral
Però no hem de caure en la complaença, sent els nostres resultats electorals magnífics, amb tota seguretat, l'aritmètica parlamentària farà que el Partit Popular trobe pocs obstacles a l'hora d'aprovar les seues polítiques de retalls. No podem ni hem de permetre'ns el luxe d'abandonar el carrer per un parlament en què encara que més forts i amb molta més veu per a denunciar aquesta societat injusta, estarà absolutament dominat pels mercats internacionals i deixarà poc espai per a la maniobra política.
El segon assalt a l'estat social ha començat ja, Rajoy, com Zapatero abans, no farà més que seguir els dictats del capital i aprofundir en les retallades. El neoliberalisme que en els últims anys ens ha arrossegat a la vora de la fossa, pretén ara donar l'última espenta, i enterrar d'una vegada per sempre a les molestes institucions democràtiques i els drets universals sota la pesada llosa del benefici empresarial.
Una qüestió és ben clara, les lluites i les victòries dels treballadors i treballadores en els anys que vénen es decidiran principalment al carrer, amb àmplies mobilitzacions i moviments de resistència que facen veure al gran capital que poden dominar els partits polítics majoritaris, i a través d'ells controlar als estats i els seus parlaments, però mai sotmetre a un poble decidit a mantenir els seus drets i les seues conquestes socials.
Marina Albiol Guzmán
Diputada d'EUPV als Corts Valencianes.
0 comentarios:
Publica un comentari